“Asseguts davant del foc i mirant com els Llops i Daines treballen tranquil·lament fent un taller... és hora d’escriure algunes línies sobre aquesta sortida a la neu, que ja comença a ser típica en aquestes dates en que el nord del nostre país s’emblanquina.
L’aventura va començar divendres quan pares, mares, nens, nenes i caps ens vam trobar a quarts de set del vespre al Cau. Alguns era la primera vegada que anaven a la neu, altres la primera vegada que dormirien dos nits fora de casa... i això es notava en l’ambient. Nervis, rialles, il·lusió... i per fi va ser l’hora d’emprendre camí cap al Ripollès, concretament fins a Bruguera, un petit poble al vell mig de la muntanya.
L’endemà, havent descansat i després d’un esmorzar calentet, hem agafat el cremallera fins al santuari de Núria. Hauríeu d’haver vist quines cares en veure el paisatge tot nevat... els nens han al·lucinat! En arribar-hi, la blancor ens ha deixat bocabadats i no hem tardat en buscar una costa per on relliscar amb els trineus i les pares. Quin tip de riure! Amunt i avall, una vegada i una altra fins acabar ben cansats. Sort que hem recuperat forces amb un bon dinar i ens hem relaxat amb una petita passejada pel poble.
Ara esperem l’hora de seure prop del foc i sopar unes bones torrades amb embotit... mmm! Quina manera més autèntica d’acabar la jornada.
I demà només ens queda aprofitar el matí per compartir jocs, cançons, rialles i anècdotes amb tots els companys i companyes i pensar en la propera sortida, que de ben segur que amb el que disfrutem, serà ben aviat!”
Aïda Farré Pons
L’aventura va començar divendres quan pares, mares, nens, nenes i caps ens vam trobar a quarts de set del vespre al Cau. Alguns era la primera vegada que anaven a la neu, altres la primera vegada que dormirien dos nits fora de casa... i això es notava en l’ambient. Nervis, rialles, il·lusió... i per fi va ser l’hora d’emprendre camí cap al Ripollès, concretament fins a Bruguera, un petit poble al vell mig de la muntanya.
L’endemà, havent descansat i després d’un esmorzar calentet, hem agafat el cremallera fins al santuari de Núria. Hauríeu d’haver vist quines cares en veure el paisatge tot nevat... els nens han al·lucinat! En arribar-hi, la blancor ens ha deixat bocabadats i no hem tardat en buscar una costa per on relliscar amb els trineus i les pares. Quin tip de riure! Amunt i avall, una vegada i una altra fins acabar ben cansats. Sort que hem recuperat forces amb un bon dinar i ens hem relaxat amb una petita passejada pel poble.
Ara esperem l’hora de seure prop del foc i sopar unes bones torrades amb embotit... mmm! Quina manera més autèntica d’acabar la jornada.
I demà només ens queda aprofitar el matí per compartir jocs, cançons, rialles i anècdotes amb tots els companys i companyes i pensar en la propera sortida, que de ben segur que amb el que disfrutem, serà ben aviat!”
Aïda Farré Pons
